L' art de les paraules

 Bon dia!

 

Els i les activistes esportistes vam estar treballant les unitats de mesura de gram i Kilogram els darrers dies de la setmana passada. Tal com ja sabeu, vam iniciar aquest procés amb l’estimació però com aquesta no és molt precisa vam anar una passa més enllà i vam introduir les unitats de mesura de gram i kilogram. 

 

La primera diferència que van trobar entre aquestes dues unitats de mesura va ser que els grams servien per a coses petites i el kilogram per a coses grans. Això no obstant, després d’algunes activitats es van adonar que 1 kilogram era el mateix que 1.000 grams. Així va ser com van interpretar que 1’2kg eren 1kg i 200 gr. Cada vegada més, els nombres decimals guanyen sentit! 

 

Igualment, vam fer referència a les fraccions ½ kg i ¼ kg tant utilitzades en l’àmbit culinari i que representen 500gr i 250gr respectivament.

 

Per altra banda, vam aprofitar que era carnestoltes per a dibuixar un personatge (indi) a través de la descripció d’una poesia de Gloria Fuertes. Vam aprofitar l’ocasió per parlar del que era la literatura. Concepte que vam descriure com l’art de les paraules. Així, vam parlar de les diferències i les característiques dels tres gèneres literaris: narrativa, poesia i teatre. 

 

A més, vam iniciar un nou llibre de lectura: Cuando la tierra se olvidó de girar. Ens està despertant moltes curiositats sobre l’univers i el funcionament de la Terra, però també ens està convidant a reflexionar sobre com serien les coses en un món que sempre fos de dia o de nit. 

 

I per si tot això no fos suficient, vam fer una dinàmica de valors al pati. A alguns els hi va agradar però a d’altres no. Vam sortir al pati on vam fer una gran rotllana per tal que pogués compartir el meu tresor més valuós amb ells. El tresor anava dins una caixa i abans de mostrar-los, van fer hipòtesis sobre que podia haver a dintre... 

 

Van suggerir moltes coses materials, el que ens va permetre reflexionar si de veritat eren importants. Un cop donada l’opinió de tots i totes, van procedir a obrir la caixa. Al seu interior hi havia un mirall. Alguns es van decepcionar en veure’l però d’altres, van entendre que el tresor més valuós no era el mirall, sinó el seu reflex o en altres paraules: ells mateixos. 

 

Per acabar la setmana, vam celebrar el carnestoltes al pati de l’escola que m’imagino que ja sabreu que vam quedar guanyadors/es en participació en la comunitat de mitjans.

 

Després d’un llarg pont, hem iniciat el mes de març representat en un diagrama de barres el temps de febrer i hem pogut apreciar que la moda han estat els dies solejats. A més, hem fet una assemblea per a exposar les nostres investigacions dels fruits típics d’Eivissa. 

 

Aquesta posada en comú, ens ha permès conèixer els nostres fruits però també l’aigua que necessiten. Informació que enllaçarem amb la sequera i el cicle de l’aigua ja que, per si no ho sabíeu, els i les activistes van demanar: 

 

Si el cicle de l’aigua és un cicle i sempre es repeteix, per què hi ha períodes de sequera a Eivissa?