STOP!

 Bon dia! 

Sabem que portem temps una mica desapareguts però això només és una mostra de lo atrafegats que estam. Darrerament, estam fent moltes activitats diferents però ens interessa contar-vos com avança el nostre projecte d’aula... 

 

Com sabeu, vam dur a terme un experiment per a observar el procés de condensació de l’aigua però no va ser un èxit. Aquesta proposta, va sorgir de l’anàlisi de la quantitat d’aigua que consumien les plantes d’Eivissa. Sense dubte, l’aigua i la hidrosfera són peces clau en el nostre projecte ja que és l’escenari i un element vital per a la nostra temàtica.  

 

Aquesta és la raó per la qual ens sembla idoni abordar dubtes, curiositats o interessos que sorgeixen a l’aula sobre l’aigua i la hidrosfera. Són molts i molt interessants! Per això, la setmana passada en grups de treball cooperatiu vam investigar sobre les precipitacions i altres curiositats aquàtiques a les enciclopèdies que tenim a l’aula i a la biblioteca de l’escola. 

 

Com podeu observar a les imatges, no només van cercar informació sinó que també van presentar-la als seus companys. Si vos fixeu, tenim una novetat! Ja hem sistematitzat el treball cooperatiu a l’aula i tenim la paret de la pissarra acabada. A partir d’ara (i els pròxims cursos) tindran assignats uns rols dins l’equip cooperatiu. Segur que els i les activistes esportistes vos saben explicar les funcions de cada càrrec.

 

Aquest curs, els càrrecs d’aprenentatge cooperatiu es rotaran setmanalment i un cop finalitzada la setmana, es valoraran entre ells. Aquest fet, els hi ajudarà a prendre consciència sobre la seva actuació i implicació tant amb la feina com amb la resta de companys. Per altra banda, si vos demaneu que són els sobres liles, comentar-vos que és l’espai on s’emmagatzemen les propostes conjuntes. 

 

Tot seguit, vos volem comentar que la setmana passada vam rebre una invitació de la classe de l’aigua (P3). Ens convidaven a anar a visitar la seva obra d’art! Resulta que una pintora eivissenca que es diu Júlia Rivas va venir a l’escola a fer un mural amb ells. L’encant de la seva obra és que pinta amb posidònia i així és com també ho van fer els i les alumnes de l’aigua. Així que, com entendreu, no podíem no anar-hi i vam visitar l’aula de P3 on ells, amablement ens van explicar la seva obra d’art però també, ens van demanar algunes coses sobre la posidònia ja que sabien que la estàvem investigant. 

 

Els i les activistes els hi van explicar moltes coses i entre elles, que la posidònia era una planta. Aquesta, els hi va cridar molt l’atenció als infants de 3 anys ja que pensaven que era una alga. Així que van demanar més detalls que justifiquessin aquesta afirmació davant els quals els i les activistes van respondre: és una planta perquè neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Raó per la qual, hem fet un STOP! Com diu el títol d’aquesta entrada per analitzar tot el que hem treballat fins ara per poder extreure uns millors raonaments sobre perquè la posidònia és una planta. 

 

Per fer-ho, vam dur a terme ahir un qüestionari digital interactiu molt similar al joc de la bomba de la televisió. Els i les activistes havien d’esbrinar la resposta correcta de les preguntes que estaven totes elles relaciones amb el fet de per què la posidònia és una planta. 

 

El joc va ser un èxit! I ja estan demanant un altre però el més important és que ens ha permès extreure les raons i plasmar-les en un text avui en la llibreta blava. A més, vam quedar amb na Cristina (tutora de P3) que els hi confeccionaríem un dossier amb les explicacions necessàries i així també l’aprofitarem per a enviar als nostres companys de Nicaragua que no deuen saber què és la posidònia perquè allà no n’hi ha. 

 

Aquest dossier serà una de les propostes d’aprenentatge cooperatiu ja que cada taula farà un full representant uns dels raonaments. Avui que hem començat amb els esbossos, han fet molt bones propostes! 

 

Finalment, per si no vos heu adonat, han canviat la normativa Covid i ja ens podem ajuntar amb altres classes per fer activitats o al pati. Però també ens permeten celebrar els aniversaris de nou. Així que ens fa molta il·lusió compartir amb vosaltres la primera celebració després de tant de temps: 

PD: segur que també heu sentit parlar dels nostres elefants: 

Fins a la pròxima! 

POSEM A PROVA LES NOSTRES CAPACITATS

MITJANCANT PISTES ESCRITES I ALGUNES FOTOGRAFIES, HAVIEN D'ENDEVINAR L'ANIMAL DE QUI ES TRACTAVA I ESCRIURE'L EN UNA PISSARRA. PODIEN PARLAR AMB ELS DELS COSTATS. DESPRÉS, LA RESPOSTA ES POSAVA EN COMÚ I TAMBÉ ES CORREGIA  L'ORTOGRAFIA.

RELATED TO THE PROJECT: PLANTS

                                              PARTS OF A SUNFLOWER AND LIFECYCLE

FRUIT OR VEGETABLE?

Projecte i altres novetats!

 Bon dia, 

Durant aquesta darrera setmana hem dut a terme propostes molt diferents. L’anterior dijous vam classificar els fruits eivissencs segons la quantitat d’aigua que necessiten. D’aquesta manera vam establir uns criteris de classificació, vam elaborar una taula i vam representar la informació de manera sintetitzada en la mateixa. Tot aquest procés ens ajuda a provar noves maneres d’organitzar, sintetitzar i representar dades.

 

En tornar del pati dijous, ens vam convertir en científics i vam dur a terme un experiment! Aquest consistia en introduir una mica d’alcohol 96% en una ampolla; tancar bé l’ampolla amb un tap de suro i paper i ficar aire amb un inflador a l’ampolla. Gràcies a aquestes passes, els i les activistes podien veure líquid (alcohol) a la base de l’ampolla i gotetes condensades a la paret de la mateixa. El resultat de l’experiment hauria d’haver estat l’aparició d’un petit núvol però no vam tenir la sort de percebre-ho. Raó per la qual, vam exposar la nostra hipòtesis a una fitxa que recollia l’experiència: potser hem posat la quantitat incorrecta d’alcohol o se’ns ha escapa’t l’aire abans d’obrir el tap. 

 

Aquest experiment ens ha permès descobrir les passes del mètode científic però també treballar aspectes relacionats amb els estats de l’aigua i els seus processos (evaporació i condensació). 

 

Durant la sessió d’escola amiga de divendres, vam redactar la descripció del nostre grup per enviar als nostres companys de Nicaragua 

 

Pel que fa als inicis d’aquesta setmana, el dilluns vam aprofitar la sessió de projecte per parlar del que era la convivència i com cada un de nosaltres hi podíem contribuir per aconseguir una bona convivència a l’aula en particular però amb transferència a la vida en general. Tots estam d’acord en el fet que cuidar-nos els uns als altres i relacionar-nos positivament és un dels ingredients clau per aconseguir la una bona convivència. 

 

A més, estam començant a implementar a l’escola el model de comunicació no violenta que presenta en Marshall Rosenberg. Vos animem a que li doneu una ullada per a conèixer una mica com funciona. A l’escola tots els mestres hem fet una formació al respecte per tal que apliquem aquest model de manera unificada. Així, el nostre objectiu és que els alumnes siguin capaços de resoldre diferents situacions i/o conflictes mitjançant el diàleg. D’aquesta manera, la CNV els hi ofereix unes estratègies per poder dur-ho terme: 

 

Primer: observar objectivament la situació. 

Segon: Identificar les pròpies emocions.

Tercer: Reconèixer les necessitats (que ens poden ajudar a estar millor)

Quart: Demanar a les parts implicades com poden contribuir al propi benestar. 

 

Així, i partint de la idea que tots volem tenir cura dels altres, tots i totes hauríem de fer el possible de contribuir (d’una manera viable) al benestar dels altres. 

 

Aquest és un procés que durà temps, però de ben segur que tindrà beneficis en el dia a dia de l’aula i en la comunicació dels nostres infants. Així doncs, en la sessió de dilluns vam començar a introduir tot això però també a treballar quines emocions i necessitats hi ha. Per identificar-les, l’AFA ens va regalar (a totes les aules i especialistes del centre) unes cartes que les representen. D’aquesta manera, els infants tindran un suport vidual per reconèixer el que els hi ocorre i poder gestionar-ho. 

 

Així, la CNV és quelcom que s’anirà treballant i s’utilitzaran diferents materials com els que apareixen a la imatge: 

 

Tots ells pretenen ser un suport per la mediació dels conflictes amb la intenció que els propis alumnes vagin adquirint estratègies i autonomia. 

 

Per altra banda, ahir a primera hora vam realitzar la lectura d’una poesia de na Joana Raspall. Vam introduir aquesta escriptora parlant del perquè ahir es celebrava el dia de la dona i quines coses havia fet l’escriptora. Així van descobrir que no només escrivia poesia per infants sinó que va defensar un espai pels boixos a les biblioteques i la importància de la literatura infantil. 

 

Tot seguit, vam llegir un poema que parlava de l’ametlla i vam contestar algunes preguntes que ens feien descriure el seu significat el qual en la poesia no sempre és literari.

 

En tornar del pati, vam dur a terme una gimcana per parelles proposada per la Comissió de Medi ambient del nostre centre. L’activitat va consistir en recórrer els passadissos i cercar cartells d’aus endèmiques de Balears per tal d’obtenir la informació necessària per respondre unes preguntes. 

 

Finalment, a la primera sessió de la jornada d’avui, hem escoltat l’experiència d’en Connor i n’Adam al campionat de Taekwondo. Seguidament, hem llegit una notícia relacionada i hem contestat unes preguntes per tal de practicar la comprensió lectora. 

L' art de les paraules

 Bon dia!

 

Els i les activistes esportistes vam estar treballant les unitats de mesura de gram i Kilogram els darrers dies de la setmana passada. Tal com ja sabeu, vam iniciar aquest procés amb l’estimació però com aquesta no és molt precisa vam anar una passa més enllà i vam introduir les unitats de mesura de gram i kilogram. 

 

La primera diferència que van trobar entre aquestes dues unitats de mesura va ser que els grams servien per a coses petites i el kilogram per a coses grans. Això no obstant, després d’algunes activitats es van adonar que 1 kilogram era el mateix que 1.000 grams. Així va ser com van interpretar que 1’2kg eren 1kg i 200 gr. Cada vegada més, els nombres decimals guanyen sentit! 

 

Igualment, vam fer referència a les fraccions ½ kg i ¼ kg tant utilitzades en l’àmbit culinari i que representen 500gr i 250gr respectivament.

 

Per altra banda, vam aprofitar que era carnestoltes per a dibuixar un personatge (indi) a través de la descripció d’una poesia de Gloria Fuertes. Vam aprofitar l’ocasió per parlar del que era la literatura. Concepte que vam descriure com l’art de les paraules. Així, vam parlar de les diferències i les característiques dels tres gèneres literaris: narrativa, poesia i teatre. 

 

A més, vam iniciar un nou llibre de lectura: Cuando la tierra se olvidó de girar. Ens està despertant moltes curiositats sobre l’univers i el funcionament de la Terra, però també ens està convidant a reflexionar sobre com serien les coses en un món que sempre fos de dia o de nit. 

 

I per si tot això no fos suficient, vam fer una dinàmica de valors al pati. A alguns els hi va agradar però a d’altres no. Vam sortir al pati on vam fer una gran rotllana per tal que pogués compartir el meu tresor més valuós amb ells. El tresor anava dins una caixa i abans de mostrar-los, van fer hipòtesis sobre que podia haver a dintre... 

 

Van suggerir moltes coses materials, el que ens va permetre reflexionar si de veritat eren importants. Un cop donada l’opinió de tots i totes, van procedir a obrir la caixa. Al seu interior hi havia un mirall. Alguns es van decepcionar en veure’l però d’altres, van entendre que el tresor més valuós no era el mirall, sinó el seu reflex o en altres paraules: ells mateixos. 

 

Per acabar la setmana, vam celebrar el carnestoltes al pati de l’escola que m’imagino que ja sabreu que vam quedar guanyadors/es en participació en la comunitat de mitjans.

 

Després d’un llarg pont, hem iniciat el mes de març representat en un diagrama de barres el temps de febrer i hem pogut apreciar que la moda han estat els dies solejats. A més, hem fet una assemblea per a exposar les nostres investigacions dels fruits típics d’Eivissa. 

 

Aquesta posada en comú, ens ha permès conèixer els nostres fruits però també l’aigua que necessiten. Informació que enllaçarem amb la sequera i el cicle de l’aigua ja que, per si no ho sabíeu, els i les activistes van demanar: 

 

Si el cicle de l’aigua és un cicle i sempre es repeteix, per què hi ha períodes de sequera a Eivissa?