STOP!

Bon dia!

Sabem que portem temps una mica desapareguts però això només és una mostra de lo atrafegats que estam. Darrerament, estam fent moltes activitats diferents però ens interessa contar-vos com avança el nostre projecte d’aula...

Com sabeu, vam dur a terme un experiment per a observar el procés de condensació de l’aigua però no va ser un èxit. Aquesta proposta, va sorgir de l’anàlisi de la quantitat d’aigua que consumien les plantes d’Eivissa. Sense dubte, l’aigua i la hidrosfera són peces clau en el nostre projecte ja que és l’escenari i un element vital per a la nostra temàtica.

Aquesta és la raó per la qual ens sembla idoni abordar dubtes, curiositats o interessos que sorgeixen a l’aula sobre l’aigua i la hidrosfera. Són molts i molt interessants! Per això, la setmana passada en grups de treball cooperatiu vam investigar sobre les precipitacions i altres curiositats aquàtiques a les enciclopèdies que tenim a l’aula i a la biblioteca de l’escola.

Com podeu observar a les imatges, no només van cercar informació sinó que també van presentar-la als seus companys. Si vos fixeu, tenim una novetat! Ja hem sistematitzat el treball cooperatiu a l’aula i tenim la paret de la pissarra acabada. A partir d’ara (i els pròxims cursos) tindran assignats uns rols dins l’equip cooperatiu. Segur que els i les activistes esportistes vos saben explicar les funcions de cada càrrec.

Aquest curs, els càrrecs d’aprenentatge cooperatiu es rotaran setmanalment i un cop finalitzada la setmana, es valoraran entre ells. Aquest fet, els hi ajudarà a prendre consciència sobre la seva actuació i implicació tant amb la feina com amb la resta de companys. Per altra banda, si vos demaneu que són els sobres liles, comentar-vos que és l’espai on s’emmagatzemen les propostes conjuntes.

Tot seguit, vos volem comentar que la setmana passada vam rebre una invitació de la classe de l’aigua (P3). Ens convidaven a anar a visitar la seva obra d’art! Resulta que una pintora eivissenca que es diu Júlia Rivas va venir a l’escola a fer un mural amb ells. L’encant de la seva obra és que pinta amb posidònia i així és com també ho van fer els i les alumnes de l’aigua. Així que, com entendreu, no podíem no anar-hi i vam visitar l’aula de P3 on ells, amablement ens van explicar la seva obra d’art però també, ens van demanar algunes coses sobre la posidònia ja que sabien que la estàvem investigant.

Els i les activistes els hi van explicar moltes coses i entre elles, que la posidònia era una planta. Aquesta, els hi va cridar molt l’atenció als infants de 3 anys ja que pensaven que era una alga. Així que van demanar més detalls que justifiquessin aquesta afirmació davant els quals els i les activistes van respondre: és una planta perquè neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Raó per la qual, hem fet un STOP! Com diu el títol d’aquesta entrada per analitzar tot el que hem treballat fins ara per poder extreure uns millors raonaments sobre perquè la posidònia és una planta.

Per fer-ho, vam dur a terme ahir un qüestionari digital interactiu molt similar al joc de la bomba de la televisió. Els i les activistes havien d’esbrinar la resposta correcta de les preguntes que estaven totes elles relaciones amb el fet de per què la posidònia és una planta.

El joc va ser un èxit! I ja estan demanant un altre però el més important és que ens ha permès extreure les raons i plasmar-les en un text avui en la llibreta blava. A més, vam quedar amb na Cristina (tutora de P3) que els hi confeccionaríem un dossier amb les explicacions necessàries i així també l’aprofitarem per a enviar als nostres companys de Nicaragua que no deuen saber què és la posidònia perquè allà no n’hi ha.

Aquest dossier serà una de les propostes d’aprenentatge cooperatiu ja que cada taula farà un full representant uns dels raonaments. Avui que hem començat amb els esbossos, han fet molt bones propostes!

Finalment, per si no vos heu adonat, han canviat la normativa Covid i ja ens podem ajuntar amb altres classes per fer activitats o al pati. Però també ens permeten celebrar els aniversaris de nou. Així que ens fa molta il·lusió compartir amb vosaltres la primera celebració després de tant de temps: